Aquest tradicional plat de cullera ens apropa a la muntanya i a la muntanya es fa el seu company ple de bombolles i màgia
Aquests dies que fa un fred que pela us volem escalfar una mica amb aquesta recepta d’olla aranesa. Un plat que mengem tots quan pugem a la Vall d’Aran però que no fem mai a casa per falta de temps, per mandra o per qualsevol altra excusa que vulguem buscar.
L’olla aranesa aglutina diversos conceptes molt actuals malgrat ser molt antic. Aquí podem trobar aprofitament de producte, recuperació de la cuina tradicional i una despesa més que acceptable. Cal dir que la recepta tradicional té mil variants i totes elles són “l’original” i la “veritable”. Aquesta es una recepta per a quatre persones i molt fàcil de fer.
Ingredients
Careta de porc
Pollastre o gallina
Tocino ibèric
Os de pernil
Botifarra
Bull negre i blanc
All
Ceba
Col
Porro
Api
Patata
Pastanaga
Mongetes
Cigrons
Fideus grossos
Pilota (aquesta la podem comprar feta per tardar menys temps)
Preparació de l’olla aranesa
Posem en una olla gran aigua amb el pollastre, la cansalada, la careta, l’os de pernil, la ceba i l’all. Ara ho deixem en el foc unes dues hores. Podem posar sal al gust però segurament no farà falta. Li anem traient l’escuma i greix.
Passat aquest temps, li posarem la resta de verdures i el deixem una hora més. Després afegim la botifarra, el bull, la patata, la pilota i ho deixem mitja hora més perquè es barregin tots els sabors. Treiem les verdures i les reservem. Deixem reposar l’olla un dia.
L’endemà, escalfem l’olla i quan comenci a bullir, posem els fideus, les mongetes i/o els cigrons (que aquí sempre hi ha disputa) que hem comprat o hem cuit nosaltres. Afegirem els fideus observant el temps recomanat de cocció i al mateix temps tornem a posar les verdures.
Els plats de cullera i els maridatges
Tradicionalment, molts plats de cullera s’han harmonitzat amb vi negre i avui trencarem una mica aquesta tradició i aquesta olha aranesa l’acompanyarem amb un vi escumós d’altura: el Taïka. Ens acostem al Pallars Jussà i al terme municipal de Talarn trobem el celler Castell d’Encus, adscrit a la Denominació d’Origen Costers del Segre.
Parlar d’aquest celler portaria a escriure més d’un article per la seva singularitat, els seus cups de pedra del segle XII, la recerca i el treball de Raül Bobet i el seu equip. Les varietats amb les quals treballen ja aporten un element diferenciador a més de la ubicació i l’altura.
El Taïka (màgia en finès) és l’escumós de Castell d’Encús, elaborat seguint el mètode ancestral (sense afegir sucre al final de la fermentació) i amb 6 atmosferes finals. Les varietats usades són sauvignon blanc i semillon a parts iguals. El Taïka estarà 7 anys al celler fins sortir al mercat.
Es un vi elegantíssim amb una cremositat i una acidesa que ens encaixa a la perfecció amb la contundència d’un plat com l’olla aranesa. Ens neteja la boca a cada glop i ens aporta sensació de frescor amb les seves bombolles donant equilibri a un plat amb molta contundència gustativa -i calòrica!-
Publicat en CUPATGES